Després d’un primer moment
d’eufòria amb l’obertura de nous blocs polítics com van ser el de Pasqual
Maragall o el bloc de partit d’ERC, els resultats han estat força decebedors.
Sembla
que els polítics obliden que Internet, concretament el format bloc,
ja té unes pautes de comunicación formades en el moment que ells hi
entren: bàsicament es tracta d’una forma de comunicació
horitzontal en la que no només importa l'opinió de la persona que
l'escriu sinó també els comentaris que genera. Els polítics, no permetent la publicació de comentaris, mantenen les estrictes jerarquies democràtiques que no s’haurien de donar a
Internet. El que fomenten és la comunicació vertical típica de les
estructures de partit, fet que suposa la perversió del format.
Obliden que l’essència dels blocs no és només publicar les opinions d'una persona, sinó aconseguir que hi hagi una reflexió, un intercanvi d’idees. I això té unes conseqüències:
- D’aquesta manera es perden una informació molt
important: que pensen els ciutadans (no oblidem que aquests són els seus votants).
La possibilitat de feedback seria molt oportuna per a conèixer com reben una
política determinada o que pensen de les decisions dels partits sobre grans
temes, com per exemple, la seva posició davant l’Estatut de
Catalunya. Establint el diàleg, no només es podria saber quines són les
tendències d’opinió sinó també es podria generar un debat en el que tothom
podria argumentar les seves postures per a defensar una posició o una altre amb
més concreció. En definitiva, es podria donar una deliberació que enriquiria la
nostra democràcia.
- Un altre aspecte negatiu és que la percepció de l’espai es torna més
institucional, massa oficial, i per tant, allunya al ciutadà del debat polític, fet que incrementa la seva falta d'interés.
Per tant, quin és l’objectiu dels polítics amb els blocs?
Donar
una imatge de modernitat lligada a les noves tecnologies i,
concretament, al fenomen dels blocs. Fins i tot, el PP en el seu últim Congrés
va realitzar una taula rodona sota el nom de: Nuevas formas de comunicación política: el fenómeno blog.
Els polítics hauran de trobar la millor
manera de comunicar-se amb els ciutadans adaptant les noves formes de
comunicació amb els seus interessos.
M'ha semblat genial el vídeo bloc de David Cameron, anomenat webcameron (que he conegut via Guerra Eterna). El líder dels conservadors britànics ofereix un exercici d'espontaneïtat (només cal veure el seu vídeo gravat a la cuina a on la seva filla reclama la seva atenció mentre ell intenta introduir-nos el seu bloc). Fa temps vaig llegir que el director de cinema britànic, Stephen Frears es referia a Tony Blair com el millor actor del Regne Unit. Frears ho deia per les mentides de Blair, però veient el vbloc de Cameron no he pogut evitar pensar en la importància que els polítics se sàpiguen comunicar bé. I Cameron ho fa. Si l'objectiu dels conservadors és semblar més propers, ho aconsegueixen. Canviant de país, la cancellera alemanya Angela Merkel, també té el seu propi vblog.
