Comunicat

Els partits polítics catalans no ens persuadeixen a la xarxa

Està clar que les campanyes electorals generen unes necessitats d'informació més fortes que no pas els períodes de calma. Els ciutadans consulten més que mai l'actualitat des de tots els mitjans disponibles. Prova d'això són les xifres que ens acaba d'oferir OJD Interactiva a on podem apreciar que les eleccions fan pujar l'audiència a Internet. I no només pel que fa als mitjans de comunicació digitals sinó que els ciutadans també consulten les webs oficials dels partits. Les dades del PSC ens indiquen que la seva web va arribar als 76.073 visitants (amb un creixement del 95,25%).

Aprofiten els partits polítics aquest interès que suscita la xarxa?

Des de Multiplica, consultora de marketing online i persuabilitat, hem realitzat un estudi sobre la capacitat persuasiva de les presències online dels partits polítics catalans durant aquesta campanya. L'estudi, realitzat pel David Boronat i jo mateixa, es basa en detectar 97 factors clau per a definir el nivell de persuasió de les webs oficials dels partits polítics.

Les puntuacions són les següents:

1. CiU = 5,89
2. PSC = 4,91
3. ERC = 4,16
4. ICV = 3,58
5. PPC = 2,78

Les baixes puntuacions del nostre estudi confirmen el que ja ens temíem. I és que els partits polítics catalans no han arriscat amb les seves estratègies electorals online i han perdut l'oportunitat única que dóna la xarxa per a intentar convèncer als electors indecisos i engrescar a la mobilització als simpatitzants. Els polítics catalans hauran d'aprendre de les eines que utilitzen els polítics internacionals, sobretot mirant a Estats Units i al Regne Unit, per a importar algunes de les seves propostes més innovadores. En seguirem parlant.

Mentre, si t'interessa conèixer l'estudi amb major profunditat, pots demanar-lo gratis a la web de Multiplica (disponible només en català).

Vida i miracles d'Arturo Mas

Fa uns dies parlava, arrel del fals bloc de Montilla, de la importància de les webs amigues com a espai idoni per a fer la campanya negativa dels partits. Com tot polític que es precii, Mas també té el seu bloc fals: Vida i miracles d'Arturo Mas.

Textos, fotomuntatges i vídeomuntatges al servei de portar fins al límit algunes de les crítiques més recorrents que és fan al líder convergent: la seva dependència del PP, la seva rivalitat amb Duran, la importància que li dóna a l'aspecte físic i la seva arrogància i prepotència.

blocoesfera catalana

Interessant anàlisi de Saül Gordillo sobre la campanya electoral als blocs.

Què diuen les enquestes?

Així quedaria la composició del nostre Parlament segons els resultats del Racòmetre publicat aquest dilluns.

Piqué no té un bloc perquè és honest

Llegeixo a La Vanguardia d'avui que Daniel Sirera va presentar la nova web del PPC destinada a la campanya electoral. La web, com no, donarà especial rellevància a mostrar-nos la figura del candidat del partit, Josep Piqué. M'ha deixat garratibada el següent comentari de Sirera (que, per cert té un bloc des de fa temps):

"Queremos ser honestos, y un candidato en campaña es difícil que haga un blog"

Just ahir llegia una altra notícia en aquest mateix diari sobre la importància creixent d'aquest format i els vídeos online com a una innovadora y exitosa estrategia de marketing". Més coses: també he vist fa pocs dies un article sobre l'activitat - cada cop més en auge - de la blocoesfera estatal.

I per acabar, encara més coses: unes paraules d'Eric Schmidt, president i director executiu de Google, que afirma al Financial Times que els polítics encara no han entès la importància del mitjà online per a les seves estratègies de comunicació. Parla de l'actual generació de líders polítics com els polítics de la "generació TV" i es pregunta que serà de la nova generació de polítics creada per Internet.

Tot apunta a que política i blocs tenen un prometedor futur junts. Però, bé, no seré jo qui vagi en contra de l'honestedat a la política.

Vblocs polítics: comença l'espectacle

M'ha semblat genial el vídeo bloc de David Cameron, anomenat webcameron (que he conegut via Guerra Eterna). El líder dels conservadors britànics ofereix un exercici d'espontaneïtat (només cal veure el seu vídeo gravat a la cuina a on la seva filla reclama la seva atenció mentre ell intenta introduir-nos el seu bloc). Fa temps vaig llegir que el director de cinema britànic, Stephen Frears es referia a Tony Blair com el millor actor del Regne Unit. Frears ho deia per les mentides de Blair, però veient el vbloc de Cameron no he pogut evitar pensar en la importància que els polítics se sàpiguen comunicar bé. I Cameron ho fa. Si l'objectiu dels conservadors és semblar més propers, ho aconsegueixen. Canviant de país, la cancellera alemanya Angela Merkel, també té el seu propi vblog.

I els polítics d'aquí? És trist veure que els polítics catalans (que d'aquí menys d'un mes ens han convocat a les urnes) encara no aprofiten aquestes eines per a persuadir-nos que els votem. Només cal veure l'impacte que té veure un polític com Cameron parlant-nos de tu a tu, amb naturalitat i des de casa seva. Senzillament, genial.

Parlar amb Carod... amb Mozilla o amb Explorer?

Fa una estona estava navegant per la web oficial de Carod-Rovira. M'he trobat amb una proposta interessant: Parla amb... Josep-Lluís Carod-Rovira. Com que m'ha agradat el que hem proposaven i com ho feien, he clicat. Això és el que m'he trobat:

El primer que he pensat és que en Carod no volia parlar amb mi. Després he pensat que potser és que estic navegant amb Mozilla i per això obtinc aquest resultat. He provat amb Explorer. Aquest és el resultat:

Això ja està millor. No he trobat les xifres a Catalunya (si les trobo, les penjo), però les últimes xifres que he vist diuen que Firefox ja té una quota de mercat mundial del 13%. Per què no deixem que aquestes persones també puguin parlar amb Carod en les mateixes condicions que la resta?

El que trobo a faltar a la web de Joan Saura

Recentment he visitat la web de Joan Saura, que es va presentar dimecres passat. Des d'ICV destaquen que:

"Els dos objectius de la pàgina seran donar a conèixer les activitats, notícies i programa de la coalició i també recollir les opinions, aportacions i preguntes dels ciutadans i ciutadanes"

Seguint amb les objectius de la web de Saura, aquesta inclou una part informativa: notícies, agenda, biografies dels candidats i una part a on es demana la interactivitat dels electors: "I tu què opines?", la possibilitat de participar en el programa electoral (ja tancat) i algunes idees de com participar a la campanya. Fins i tot, demanen tímidament la participació econòmica a la campanya (objectiu principal de molts webs de campanya nord-americans).

Tot molt correcte. Però res de nou.

El que he trobat a faltar és una major proximitat i personalitat. La web desaprofita l'oportunitat dels líders d'ICV d'explicar-nos qui són i perquè hem de confiar en ells a les properes eleccions. Només cal veure com s'aproximen al perfil del seu candidat, Joan Saura. La seva biografia és força impersonal. En tercera persona ens expliquen...

"Va néixer a Barcelona el 24 d’abril de 1950. Va estudiar a l'Escola d’Enginyeria Tècnica i es va especialitzar en Química Industrial. Va ser regidor de l’Hospitalet de Llobregat pel PSUC des del 1979 fins el 1991."

ETC!

Pel que fa a la seva etapa de conseller, comença amb... l'estructura i funcionament del departament de Relacions Institucionals i Participació! i això és el que ens diuen:

"Mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC  4035, 22.12.2003), es crea el Departament de Relacions Institucionals i Participació."

ETC!!!

Per rematar-ho trobem articles, conferències i intervencions al Parlament. Amb tot això no vull dir que no sigui interessant el contingut més profund del que pensa Joan Saura. El que vull dir és que això no és Internet. La manera com ens comuniquem a la xarxa és més propera, directe, àgil i personal. Això és el que trobo a faltar al discurs d'ICV al seu espai web de campanya.

Montilla i la Cheneralitá

Durant la campanya electoral online, trobem un gran nombre d'eines de marketing que els partits utilitzen al seu favor. A part de les webs oficials de candidats i partits, trobem un ampli ventall de webs amigues no oficials. Aquestes webs són útils perquè permeten llençar els missatges d'una forma molt més clara i directe que no des de les postures "oficials". Per tant, des d'aquestes webs és des d'on es faran més evidents les adhesions i les antipaties. I no és cap secret, que des d'aquests espais és des d'on es podran fer sense complexos les campanyes negatives. Una de les webs que m'he trobat recentment i coincidint amb la presentació de la web oficial del candidat socialista, José Montilla, és un bloc crític que porta el seu nom: José Montilla, candidat a president de la Cheneralitá. Com el seu nom indica, el bloc juga amb les incorreccions de Montilla amb el català (res de nou, només cal veure el fantàstic vídeo del discurs presidencial de Montilla al Polònia) i amb el seu eslògan electoral:

Tinc els meus dubtes que el sentit de l'humor pugui jugar un paper decisiu en el discurs persuasiu. El fet que riguem amb la parodia de Montilla fa que aquest ens agradi menys o més? Més enllà de la parodia del personatge, el bloc és l'espai idoni per a parlar sense complexos dels temes que omplen el dia a dia de la precampanya. Per exemple, l'últim comentari ens parla del paper de Montilla dins la vaga a l'aeroport del Prat. Qui hi ha darrera del bloc? En un article recent al Triangle, s'insinuava la mà de David Madí darrera la iniciativa. Serà interessant veure com evoluciona el bloc.

Montilla online

Ahir José Zaragoza va presentar el nou web de Montilla amb la convicció que aquest nou espai de comunicació:

"ens fa més transparents, més oberts i propers, que és el que nosaltres volem"

Les xifres avalen l'estratègia online del PSC amb el gran nombre de visites rebudes (afirmen que el seu web és el més visitat segons el rànquing d'Alexa) i més de 200 voluntaris dedicats a la seva actualització.

Montilla es posiciona com el primer candidat a les properes eleccions autonòmiques del dia de la castanyada amb pàgina web personal.

Presència online

No és cap secret que Montilla és un home força inespressiu i durant la precampanya i campanya electoral veurem com se les enginyen els socialistes per a comunicar-nos una imatge més propera del seu líder. De moment, des del seu web s'ha aconseguit transmetre una imatge més humana. Les seccions, en primera persona, ja ens ho indiquen: Qui sóc, Què penso i Què proposo. Montilla no té cap problema a agafar el toro per les banyes: una de les subseccions ja ens diu "Vull ser president" i la seva biografia comença així:

"S'ha parlat molt que sóc el primer candidat a president de la Generalitat que ha nascut fora de Catalunya"

I també ataca directament i sense complexos una de les crítiques que més sovint ha d'escoltar: la seva dificultat per a comunicar emocions.

"Jo sempre he estat una persona de poques paraules i poc hàbil en el tema de la comunicació. Sóc tímid, poc donat a discursos retòrics i llargs. Més persona de fets que de paraules"

Tot il·lustrat amb un gran nombre de fotos: Montilla de petit, de jove, Montilla amb la família i amb diversos  polítics.

Crida a la participació

A part de la informació sobre el candidat, Montilla aprofita el seu web per a demanar la participació dels ciutadans a la campanya a través d'Internet o dels mòbils. Fins i tot es demana l'opinió dels ciutadans per a configurar el programa electoral. I, per als seus simpatitzants, la possibilitat d'incloure imatges de campanya a la seva web o bloc.

El que no entenc és l'eslògan: "Ara és l'hora dels catalans". I fins ara? Qui hi havia a la Generalitat? I qui els votàvem?