Vols conèixer la famosa recepta per a fer pastissos de la mare de John Edwards? Si és així només has de fer un petit donatiu a la campanya d'Edwards abans del dia del seu aniversari - el 10 de juny - i t'arribarà la recepta del deliciós pastís que prepara la seva mare. No és només una bona manera de demanar diners sinó de transmetre la importància d'un dels grans pilars de la societat nord-americana: la família.
He de reconèixer que sóc molt fan de Joe Trippi. Trippi va ser l'artífex de la passada campanya de Howard Dean, candidat a les primàries demòcrates. També vaig tenir l'oportunitat de veure'l a l'IGC de fa - ara no ho recordo exactament - un parell d'anys. Les seves idees per a la campanya de Dean van marcar un abans i un després als plantejaments online dels polítics nord-americans.
Fa uns dies vaig descobrir que s'acaba d'implicar directament a la campanya electoral de John Edwards. Em va arribar el següent email...
Dia 3: Joe Trippi, Edwards for president. Assumpte: Back in the fight
Trippi ens comunica que torna a sentir-se entusiasmat per la política i ens presenta un nova iniciativa de participació. Es tracta de We the people, a on una cadena de gent - que va enviant els seus talls de vídeo - demana al Congrés que es mantingui ferm en la seva postura d'acabar amb la guerra a l'Iraq. El vídeo es un bon exemple de participació, que - com no - va acompanyat de la demanda de calés als ciutadans perquè aquest tingui la difusió que es mereix. I, per acabar-ho de rematar, amb sensació d'urgència: 100 mil dòlars en 24 hores. Emoció i raó... tot el que cal per a motivar a la gent.
Llegeixo a La Vanguardia, un article sobre una nova web: Twitter. Es tracta d'un espai a on l'actualitat més recent guanya protagonisme. La idea és molt simple i respòn a la senzilla pregunta: "Què estàs fent?". Es basa en la gràcia que té la immediatesa. A primer cop d'ull la idea tampoc em sembla massa espectacular ja que no veig missatges gaire interessants.
El que m'ha cridat l'atenció és que el demòcrata John Edwards ja s'ha apuntat a la moda per a comunicar l'actualitat més immediata de la seva campanya. A l'article de La Vanguardia esmenten que a Edwards se l'anomena el candidat electrònic. I penso que sempre són candidats més minoritaris els que arrisquen a les campanyes online (com Ségolène Royal obrint una oficina a Second Life). Sigui com sigui, probablement Edwards no guanyarà les eleccions però el seu poder de recaptació és ben alt: actualment 14 milions de dòlars. I a més a més, si no fos pels pioners que arrisquen... com podríem saber que funciona i que no a Internet?
Escollir quin és el millor candidat a la Casa Blanca, ara és més fàcil amb el canal You Choose '08 de You Tube. En ells es poden veure els vídeos penjats per als candidats.
M'acabo de registrar a la web de Barack Hussein Obama, un dels candidats demòcrates més ben posicionat per a guanyar Hillary. Un cop registrada, a la següent pàgina, em dóna totes les facilitats per a enviar als meus amics emails demanant-lis que facin el mateix. Perquè els responsables de campanya saben la força que tenen familiars, amics i coneguts per a escampar el seu missatge.
Per cert, la web d'Obama segueix la línia d'excel·lència de la resta de webs del candidats nord-americans. En seguirem parlant...
John Edwards ha dit no al debat dels candidats demòcrates a les presidencials que havia convocat la cadena televisiva Fox a Nevada, com a protesta pel tractament que reben els demòcrates al canal conservador. La noticia ha generat un extens debat als blocs de campanya.
Per a contrarestar les fortes crítiques que ha llençat la cadena, l'equip de campanya d'Edwards explica per email la situació.
Dia 9: Jonathan Prince, Edwards For President. Assumpte: Fox Attacks.
La setmana passada Hillary Clinton es va proposar el següent objectiu: "1 setmana, 1 milió". Per tal d'aconseguir-ho, va posar en marxa tota l'artilleria pesada. Bona part de l'estratègia online dels polítics nord-americans de cara a les presidencials, passa per aconseguir l'email dels possibles votants. D'aquesta manera, s'asseguren tenir comunicació directa amb ells per a llençar amb agilitat els missatges de campanya.
Això és el que van fer:
Dia 21: Bill Clinton. Assumpte: One week to make a difference. Clinton, des de l'autoritat que li dóna el seu càrrec d'expresident dels Estats Units, ens diu perquè hem de confiar amb la seva dona. Tot amb un to directe, proper i amb algunes dosis d'emoció. La crida a l'acció no deixa lloc per a dubtes "Contribute".
Dia 26: Madeleine Albright. Assumpte: Be part of history. Un missatge també personal de l'exsecretaria d'Estat del govern Clinton. No només coneix a Hillary des de fa més de 20 anys sinó que també apel·la a la seva condició de dona per a explicar els avantatges de tenir una dona com a president.
Dia 27: Bill Clinton (de nou). Assumpte: It's remarkable. Clinton ens parla de calés: la campanya va molt bé però cal un últim esforç.
Dia 28: Hillary Rodham Clinton. Assumpte: Thank you. "Ho hem aconseguit".
I mostres d'eufòria a la web. No sé que us ha semblat a vosaltres, però a mi, la campanya m'ha semblat una molt bona manera d'utilitzar el correu amb finalitats persuasives (en castellà).
Després que John Edwards donés el tret de sortida a la
campanya per a les presidencials, els candidats demòcrates han començat a posar
les cartes sobre la taula. La última en mostrar les seves intencions ha estat
Hillary Clinton que entra forta en campanya: “I’m In”.
En aquesta primera fase el que pretenen les webs dels candidats
és aconseguir el màxim d’adhesions possibles, i com no, de recaptar els màxims
fons per a poder afrontar la llarga campanya que es presenta (començant per les primàries del partit fins a la Campanya en majúscules a la presidència).
Cada cop més Internet es posiciona com un mitjà molt rendible ja que per poca
inversió, es poden aconseguir importants xifres de recaptació.
Els estudis indiquen que cada cop són més les persones que utilitzen la xarxa per a informar-se de política (doblant les xifres del 2002 al 2006), restant cada cop més lideratge a la televisió, el mitjà a on més recursos econòmics es dediquen durant les campanyes.
Seguint amb l'anunci de John Edwards de presentar-se per a la presidència dels EUA el 2008, em faig ressò d'un bloc que m'agrada especialment. Es tracta de Bag New Notes. En ell ens comenta el canvi de look del polític comparant-lo amb les eleccions 2004. Ens trobem davant de noves imatges més informals sense grans banderes d'EUA ni corbates. El canvi de look, per suposat, va lligat al canvi d'intenció en el discurs polític:
"... he has staked his political future, without any equivocation, on the problem of "Two Americas""
