
Second Life ens ofereix la possibilitat de viure una
altra vida virtual. Bàsicament el que fem amb les nostres identitats virtuals, és
reproduir comportaments que tenim a la nostra vida habitual. I la política no n’és
una excepció. Les campanyes del futur també es jugaran a Second Life. Per
començar, Ségolène Royal, candidata socialista a l’Eliseu, ha obert recentment
la seva oficina a Second Life. No és la primera a fer-ho, ja que el líder
ultradretà, Le Pen, ja va obrir una oficina del Front Nacional amb polèmica
inclosa (una forta manifestació de protesta).
Què en diu el màxim rival de Royal? Sarkozy, el candidat
conservador, ho troba ridícul. Les estadístiques juguen al seu favor ja que són
pocs els francesos que habiten aquest món virtual (tot i que no estan
identificats, es troben dins un 34,9% format per gent de 90 països diferents).
Durant tota la cursa electoral, Royal s’ha posicionat com una candidata que entén
de noves tecnologies, per tant, la seva estratègia d’estar present a Second
Life és molt coherent. A més a més, no cal tenir només en compte les persones
que es mouen per aquest món virtual sinó que la noticia ha transcendit a altres àmbits. I això no és
ridícul.