Comunicat

Aznar i Rajoy a la convenció del PP

Aznar i Rajoy es fan els enrotllats a la convenció del PP d'aquest cap de setmana.

Més sobre llenguatge corporal

Continuant amb el tema del llenguate corporal dels polítics després d'aprovar el Nou Estatut, em faig ressò d'un article de El Periódico. Amb aquesta foto, el diari analiza com parla el cos dels líders catalans.

La posada en escena de la fotografia és molt important. La situació dels líders polítics es pot interpretar com una metàfora de com ha anat el procés de reforma de l'Estatut. Centren la imatge Maragall i Mas. Mas, en la seva posició més activa, és el que atrau les mirades, sembla que estigui dient al president com s'han de col·locar per a fer la fotografia. Un cop més, observem la posició de lideratge que està venent Mas amb el tema de la reforma de l'Estatut. Al seu costat, Carod escolta atentament les instruccions de Mas disposat a col·laborar amb Maragall i Mas. Per darrera arriba Saura predisposat a col·locar-se a la fotografia tal i com li toqui. A l'altra banda, trobem Manuela de Madre que està dins el grup però no hi interactua. I Piqué? Piqué està al marge, amb una actitud altiva respecte als seus companys de fotografia.

Eufòria pel Nou Estatut

Després de mesos d'acords i desacords, finalment s'ha aprovat al Parlament el Nou Estatut de Catalunya. Els partits l'han venut no només com una gran victòria col·lectiva, sinó com una victòria personal. Les imatges escenifiquen felicitacions i celebracions, i també unitat entre les forces parlamentàries.

Però no tot era satisfacció: el PP s'automarginava de la celebració desvinculant-se completament del Nou Estatut. Només cal veure la postura de Piqué a les fotos de grup.

 

La importància de les fotos dels polítics

La ja famosa imatge de la nota de George W. Bush a la cimera de l'ONU demanant a Condolenzza Rice si era possible un descans per anar al lavabo, m'ha fet descobrir un weblog molt interessant. Es tracta de BAGnewNOTES i analitza diverses fotografies, sobretot relacionades amb la política nord-americana. Analitzant el llenguatge corporal, les mirades, la posada en escena, etc., ens fa pensar en la típica frase que una imatge val més que mil paraules. I és que aquestes imatges sovint ens donen més informació dels líders polítics que no pas les seves pròpies paraules o bé el que llegim sobre ells.

Un exemple aclaridor és l'anàlisi d'algunes imatges de la visita de Laura Bush als damnificats per l'huracà Katrina. Per fer-nos una idea, aquí va una d'elles. Tot i les bones intencions, la primera dama no sembla molt involucrada amb les víctimes:

Maragall i Carod de viatge oficial, Jerusalem (23 de maig 2005)

Polítics al Camp Nou

No cal dir que aquest cap de setmana, bona part de l'atenció mediàtica es va centrar en el "clàssic" Barça-Madrid. La polèmica pancarta "Catalonia is Not Spain" - que es va poder veure per la televisió arreu del món durant uns segons - ha tingut el seu ressó en un article a l'International Herald Tribune d'ahir. Tot i que l'article es troba dins la secció d'esports, l'autor aprofita la crònica del partit per parlar de política. Bé, només cal fer una ullada a la llotja per veure-hi polítics de tots colors. Pels polítics catalans és una aposta segura identificar-se amb el Barça. Sembla que no ho és tant pels espanyols. Això m'ha fet pensar en el que diuen que els assessors d'imatge de Zapatero no el deixen anar al Camp Nou. És veritat? No ho sé. Però el que no es pot negar és que no l'hem vist a cap partit. Aquest tema es tracta amb molta prudència des de La Moncloa mentre tots recordem a Aznar i els seus colegues de l'anterior govern de l'estat passejant amb alegria per la llotja del Madrid galàctic. A l'article es fa una referència al fet que Zapatero sigui del Barça:

It was beautiful to watch if you have Catalan sympathies, painful if the power of Madrid is your favorite. And for once in Spain, the prime minister is a Barca supporter - José Luis Rodríguez Zapatero.

El PP va a la perruqueria

El PP va celebrar el cap de setmana passat el seu 15è Congrés. El primer després de la derrota de Rajoy a les urnes les passades eleccions generals.  El partit necessitava urgentment donar una imatge renovada. Però va ser com anar a la perruqueria a tallar-se les puntes. Un canvi de forma però no de fons. Els mateixos noms i les mateixes idees. Només un tímid nou look amb la incorporació del taronja - el mateix color que ja va introduir CiU - i un logotip més estilitzat.